Guanyadors 2024
Premi Mallorca de narrativa en català 2024 (25.000 €): Carlos Loreiro López, per l'obra Poeta
Carlos Loreiro (Castelló) és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Ha publicat el text dramàtic La passió segons Sant Ateu (Acotaciones en la Caja Negra, 2012; IX Premis d’Escriptura Creativa de la Universitat de València. Teatre), els poemaris Inflexions (Publicacions de la Universitat de València, 2012; IX Premis d’Escriptura Creativa de la Universitat de València. Poesia), Chénere (Servei de Publicacions del Cabildo Insular de La Palma, 2013; Premi Félix Francisco Casanova) i El carrer de les impertinències, juntament amb Merche Ribas, Fran Garcerá i Franki Coli (Germanía, 2013), així com la novel·la El fabricant d’autòmats (Bunker Books, 2024). La seva obra Els poemes de Marcelo Aguafuerte. Cròniques per a El Buey Apis, publicada per Edicions Leteo gràcies al I Premi Monteleón de Poesia Jove, va ser guardonada amb el Premi Nacional de Literatura: Poesia Jove Miguel Hernández, amb el qual el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport reconeix el millor poemari escrit per un autor menor de trenta-un anys. La seva vida transcorre entre Castelló, Sant Petersburg i Doha, on actualment treballa com a professor en un col·legi internacional.
Premi Mallorca de poesia (15.000 €): Albert García Elena, per l'obra El pixelat del miratge
Albert Garcia Elena (Barcelona) és filòleg, gestor cultural, traductor i escriptor de discursos. És autor dels llibres de poesia Silur d’amagatotis (Premi Màrius Torres 2016), Tòtem Ordre (Premi Vicent Andrés Estellés 2016), La saliva dels morts (Premi Miquel de Palol 2017), El coure sota el Hudson (Premi Ciutat de Palma – Joan Alcover 2020) i L’illa de Henderson (Premi València – Alfons el Magnànim 2022). El 2021 va oferir el pregó inaugural del Festival Barcelona Poesia amb l’obra Vòrtex (inèdita).
Premi Mallorca d’assaig 2024 en català (19.000 €): Bàrbara Duran Bordoy, per l’obra Cant i treball a Mallorca
Bàrbara Duran (Manacor) és doctora en Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciada en Història i Ciències de la Música per la Universitat de la Rioja i màster en Gestió Cultural per la UOC/UdG/UIB.
Ha exercit com a docent en l’especialitat de Música a secundària, i durant tretze anys fou professora associada del Conservatori Superior de les Illes Balears. Com a investigadora col·labora amb el Grup de Recerca en Estudis Etnopoètics de la UIB; amb l’Institut de Musicologia Pau Villalonga i amb el Mediterranean Music Study Group del International Council for Traditional Music. Ha publicat nombrosos estudis i treballs acadèmics, articles a premsa regional i nacional, i participa habitualment com a escriptora dels programes del Festival Internacional de Pollença i de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Finalista del premi Font i Roig 2017 amb Música per a un crim, la balada de Jordi Roca i la Madona des Caparó, ha estat guardonada amb els premis Alexandre Ballester 2018 per l’obra Vaig veure John Lennon; l’Antoni M. Alcover d’Assaig Ciutat de Manacor (2019) per la versió de la seva tesi doctoral Deixem lo dol; el premi Font i Roig 2020 per Les cantadores de Maria de la Salut i el premi Castellitx d’Investigació 2022 per Unes cantades de veus fresques a la plaça. Ha coordinat els llibres Jornades d’Estudis Sonors, Paisatge i conflicte social (amb Gelabert i Valriu), XX Segles de Música a Manacor, L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (amb S. Rebés) i Reptes actuals de la musicologia balear (amb J. A. Ballester). És també autora dels llibres Voleu Sales? (2015); Posseïts pel dimoni (2017); El ball de sala a Mallorca (2020, amb R. Codina); Joan Company, mestre de cor, mestre amb el cor (2021); Aportacions de les Balears a la musicologia espanyola (2022, amb E. Gallego); El baix d’òpera Miquel Riera Sureda (2024, amb R. Codina) i Antoni Parera-Fons. Música d’aigua, sal i llum (2024).
Premi Mallorca de textos teatrals 2024 en català (10.000 €): Miquel Àngel Raió, per l'obra Càustiques a massa decibels (on és l'Àngela?
Miquel Àngel Raió (Inca) és director de teatre, vídeo creador, dramaturg i cineasta. La seva carrera és versàtil i prolífica. És llicenciat en Comunicació Audiovisual (Universitat Autònoma de Barcelona, 1992) i ha treballat en diversos àmbits de la imatge. Ha filmat diversos llargmetratges documentals (els més destacats: Autoestop al fons de la nit (premi millor documental Som Cinema 2010), L’amour et son souvenir, Ca meva amb arbres i La Boca Blava. Ha treballat com a realitzador de publicitat per a grans marques en campanyes nacionals i internacionals. Ha filmat per a la televisió (BTV, TV3, Canal 33, Discovery Channel) i també nombrosos formats curts de vídeo dansa, ficció curta i vídeoart. La seva vídeo dansa Variacions en una línia recta ha estat vista en més de 40 festivals arreu del món i ha guanyat el premi Screen Dance Basel 2006. Com a videocreador ha desenvolupant al voltant de 70 creacions visuals per a l’escena en espectacles de teatre, dansa, concerts i òpera. Recentment ha estat nominat als premis Max en categoria de videoescena per l’espectacle Todas las canciones de amor (2024). Ha dirigit i codirigit diversos espectacles amb la seva companyia Cia l’Aviador, al costat de l’actriu Conchi Almeda. Amb l’Aviador, han guanyat el premi projecte de producció Guillem d’Efak 2012 amb l’obra Límits.També en teatre, Raió ha guanyat el premi Crítica Serra d’Or 2005 per Esquena de ganivet, dramatúrgia conjuntament amb Pep Tosar. Com a dramaturg, a més del premi a millor text breu per Maybe this time (1a edició Teatre de Barra), va guanyar el 2009, amb Cristalls Irisats de Plàstic Xinès, el Premi Teatre Principal de Textos Dramàtics, i el 2020, per Altres Formes, el Premi Mallorca de Creació Literària de textos teatrals. Actualment és director artístic i gerent del Teatre Principal d’Inca.
Premi Mallorca de literatura infantil il·lustrada (10.000 €): Marina Bennàsar Ramis (autora textos) i Marina Uguet Ibáñez (il·lustradora), per l’obra Fugissera
Marina Bennasar Ramis (Palma) és diplomada en Educació Infantil per la Universitat de les Illes Balears i màster en Comunitat Sorda, Educació i Llengua de Signes (UB). Fa tretze anys que va començar a exercir com a mestra i en aquest temps ha treballat en centres de Barcelona, Mallorca i Eivissa. Els seus inicis com a autora d’àlbum il·lustrat foren aquest 2024, amb la publicació de Mudança, també il·lustrat per na Marina Uguet.
Marina Uguet Ibañez (Felanitx) és graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i en Educació Infantil per la Universitat de les Illes Balears. Actualment viu a cavall entre la il·lustració i l’educació: és il·lustradora freelance i mestra d’educació infantil. Curiosa de naixement, continuà explorant nous horitzons amb els seus companys de viatge: l’amor pels llibres i per l’ensenyament. L’any 2024 va publicar Mudança, el seu primer llibre, amb Marina Bennasar.