Primer ple del Consell Social de la Llengua Catalana
El Consell es recuperà la passada legislatura, després d'estar aturat entre el 2011 i el 2015. Al ple del Consell Social de la Llengua Catalana hi han assistit prop d'una setantena dels seus membres, alguns dels quals són de nova designació. Els nous membres són Maria Isabel Cerdó Capellà, Jaume Horrach Arrom, Bernat Joan Marí, Nanda Ramon Tous, Margalida Riutort Cloquell i Lluís Segura Ginard.
March ha destacat que «un dels objectius que ens hem marcat és el d'impulsar el procés de normalització de l'ús social de la llengua catalana a les Balears». El conseller ha afegit també que «un aspecte clau en el que estam treballant és el de millorar la coordinació entre les diferents administracions i entitats que es responsabilitzen de la normalització de la llengua catalana». Així mateix, ha incidit en el fet que «l'Estat faci una política de protecció de llengües diferents de la castellana».
Per la seva banda, la secretària autonòmica i vicepresidenta del Consell Social de la Llengua Catalana, Agustina Vilaret, ha recordat que «la llengua és una cosa de tots i aquest n'és el principal i més gran fòrum de debat social» a les Illes Balears. Així, Vilaret ha recordat que el Consell està format per «partits polítics, entitats, sindicats i persones de reconegut prestigi».
Durant la sessió s'ha fet el nomenament de membres de la Comissió Permanent, que és l'òrgan de representació del Consell format per la presidenta, el vicepresident i un representant de cada grup de vocals. Cada grup ha escollit el titular i el suplent. També s'han aprovat la modificació d’alguns punts del reglament que faciliten la convocatòria del ple.
Així mateix, s'ha sotmès a aprovació la Memòria d'execució 2018 del Pla d'Actuacions en matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021. Aquest beu del Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears i contempla fins a 136 accions basades en drets. Són cinc: el dret d'accedir al coneixement de la llengua catalana, el dret d'emprar el català en l'àmbit del lleure, el dret d'emprar el català en l'àmbit assistencial i sanitari, el dret d'emprar el català en les relacions comercials i en l'àmbit del servei i, finalment, el dret d'emprar el català en l'àmbit comunicatiu.
Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha explicat les actuacions en marxa del seu departament així com les línies bàsiques de feina de la legislatura. Finalment s'han definit les ponències, que són els grups de feina sobre àmbits concrets per elaborar documents o indicacions sobre política lingüística.
El Consell Social de la Llengua Catalana és un òrgan d'assessorament i consulta en afers lingüístics adscrit a la conselleria competent en aquesta matèria, en aquest cas la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca. El Consell està integrat per persones i entitats representatives de les Illes Balears, les quals són convidades a participar de forma activa en la planificació de les accions promogudes pel Govern de les Illes Balears per incorporar o reincorporar la llengua catalana als usos socials que li pertoquen com a llengua oficial pròpia de les Illes Balears.
Més informació del Consell Social de la Llengua Catalana: http://www.caib.cat/govern/sac/fitxa.do?codi=2724109&coduo=2390443&lang=ca
